En una de les sessions es va projectar una vídeo, més concretament una entrevista Guillermo Orozco, doctor en Educació per la Universitat de Harvard, professor a la Universitat de Guadalajara i investigador del Departament d'Estudis de Comunicació social.
En aquesta entrevista, Guillermo Orozco ens parla sobre el grau d'importància de l'educació en la comunicació audiovisual, un món que se n'ha especulat molt però que no s'ha tractat des de una perspectiva tan crítica. La entrevista es divideix en 4 preguntes i en conseqüent, en 4 parts, que són les que farem servir per explicar tot el que es diu:
PRIMERA PREGUNTA:
Si tots som audiència, pel sol fet de ser-ho es pot suposar que ja han adquirit les competències necessàries?
En aquesta pregunta es planteja de néixer ja amb aquests coneixements, però no és així. Es pot veure i interpretar tot imatge, però no les subtileses que hi han darrera d'aquesta si no es que les has après (requereixen cert aprenentatge i enteniment). Fins i tot ens podrien enganyar i no ens adonaríem.
Sí que és cert que tota imatge té un codi universal, però tot i així hi ha moltes maneres de veure-la. El que veiem ho relacionem i li donem un significat però hi ha coses que no s'arriben a veure, no s'aconsegueix veure-ho tot, com moviments de càmera, intencionalitats... És a dir, hi ha una sèrie de subtileses en el llenguatge que a simple vista no es veuen, però que amb unes competències mínimes es poden detectar.
En aquest sentit, Guillermo Orozco ens diu que es necessari que l'audiència aprengui els codis mínims de cada pantalla, de cada tecnologia.
SEGONA PREGUNTA:
Com s'hauria d'entendre l'educació en mitjans dintre de l'estructura escolar actual? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper li hauria de correspondre a l'escola, a la família i als mitjans de comunicació?
Tot i que aquest tema depèn molt del país i demés, en termes generals, la educació pels mitjans no pot ser l'exercici o l'activitat d'un sol actor, sinó que hi ha diversos: la família, l'escola, les empreses de mitjans... ens diu Guillermo Orozco en l'entrevista.
Ell incideix en que els dos factors essencials en aquesta educació són la família i l'escola, dos institucions locals que tenen la responsabilitat d'educar. I després vindria a ser els mateixos mitjans de comunicació, en un paper més relatiu.
Amb paraules seves "lo fonamental es entender que, sobretodo para los niños y los jóvenes, su relación con la televisión y con las otras pantallas necesariamente está mediada por la escuela y por la familia, aunque sea de una manera negativa o deficiente". En aquest sentit, és fonamental que aquests pilars educatius treballin conjuntament ja que aquests influeixen en el nen. D'aquesta manera, es necessari que els professors facin preguntes per tal de reorientar-los.
D'altra banda, els mitjans de comunicació també tenen una responsabilitat educativa, perquè encara que ells diguin que no els interessa educar i només divertir, entretenir i informar, de fet estan educant indirectament. Per tant, aquests tenen un efecte educatiu i ho haurien de reconèixer; no poden evadir-se d'aquesta responsabilitat educativa, és a dir, s'ha obligar a que siguin més responsables.
TERCERA PREGUNTA:
Creu que l'educació en mitjans pot contribuir en els processos d'innovació educativa?
Amb aquesta pregunta, Guillermo Orozco ens dóna una visió més crítica del que està passant en el món educatiu. Ens fa reflexionar sobre la idea del mal ús de les tecnologies en l'educació. Ens comença explicant que actualment hi ha certa deficiència d'aquesta potencialitat dels mitjans; amb paraules seves "Está bien que l'escuela haga l'esfuerzo para incorporar ordenadores... pero no se está dotando la prespectiva pedagógica por su uso".
En aquest sentit no es té la perspectiva pedagògica adequada per aprofitar a fons, al màxim, aquesta tecnologia. Existeix aquella sensació falsa de que s'està avançant però que en realitat no s'està aprofitant correctament.
El que passa es que no se li dóna un valor comunicatiu en sí mateix. Es té el concepte de que tot el que es visual és de segona mà, i que, per tant, s'utilitza com a complement a la paraula del professor o del llibre. I el que s'hauria de fer seria donar a l'abast els dos mètodes ja que són llenguatges diferents que permeten construir coneixement de manera diferencial.
QUARTA PREGUNTA:
Com es pot integrar l'educació en mitjans en una estructura escolar tradicional? Què caldria canviar per fer-ho possible?
Primerament, el que cal és una alfabetització múltiple a l'escola, més concretament en alfabetització digital, audiovisual fent una pedagogia aplicada als mitjans de comunicació.
S'hauria d'obligar a l'assoliment d'una sèrie de competències mínimes per tal de poder interactuar adequadament amb els mitjans.
Per acabar incideix amb el tema de l'autodidactisme, dient que tampoc es suficient en aprendre per un mateix i que, tot i que els nens d'avui en dia no neixen amb un xip incorporat, sí que tenen una predisposició a aprendre i afegir-se dins d'aquest món i tenen una mentalitat més oberta a l'aprenentatge que fa que els hi sigui més fàcil sortir-se'n.
És a dir, el que Guillermo Orozco fa es proposar un nou repte educatiu que afecta a tota la comunitat educativa i que estableix un lligam amb els mitjans de comunicació i la tecnologia.
Amb aquest enllaç es podrà veure tota l'entrevista si es vol:
Amb tot el que Guillermo Orozco ens transmet i ens dóna a conèixer, fa que reflexionar. Per començar crec que tot aquest tema, de la pedagogia en la comunicació audiovisual en l'era d'Internet no se li dóna la importància que hauria de tenir. El fet de ser audiència, ens educa, d'una manera positiva o negativa i això és el que causarà que la població tingui o no més cultura. En aquest sentit, la gent ha de ser tenir un pensament més crític i mirar més enllà del que ens volen mostrar, ja que no tot el cert. I amb tot el que ha dit ell amb la frase de: Existeix aquella sensació falsa de que s'està avançant però que en realitat no s'està aprofitant correctament, és clau per entendre que cal una reforma educativa lligada al món tecnològic.
Finalment, per acabar, deixaré un vídeo publicitari el qual es reflexa clarament que si parem atenció es poden interpretar i veure més coses que una simple ullada a primera vista:
No hay comentarios:
Publicar un comentario