Comparativa entre el codi oral i el codi escrit

Un dels altres temes tractats en les sessions de COED vindria a ser les diferències i les semblances dels dos codis, el codi escrit i l'oral. Canals imprescindibles per a expressar-nos, comunicar-nos...

La comparació entre els codis es pot fer de dos punts de vista:

1-      Característiques contextuals de la comunicació (espai, temps..)

Ø  Comunicació oral: és immediata en el temps

Ø  Comunicació escrita: és diferida

2-      Característiques textuals (fan referència al missatge de la comunicació - text)

   

     A partir d'aquí, us deixaré a continuació un quadre el qual es veu perfectament les diferències entre els dos canals:

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS	CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
canal	auditiu: el receptor comprèn amb l’oïda el text.	visual: el receptor llegeix amb els ulls el text. Aquest té una capacitat de transmissió d’informació superior a l’auditiu.
El receptor percep...	successivament els diversos signes del text.	Simultàniament. Aquest fet implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals.
comunicació	Espontània: -          l’emissor pot rectificar, però no esborrar el que ja ha dit. -          El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeti.	Elaborada: -          l’emissor pot corregir i refer el text. -          El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer.
Comunicació	Efímera: els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.	Duradora: les lletres es graven en un suport estable i perduren. L’escrit adquireix el valor social de ser testimoni i registre dels fets.
comunicació	Immediata en el temps i en l’espai. És més ràpid i àgil.	Diferida en temps i espai.
Codis no-verbals: fesomia, vestits, moviment del cos, conducta tàctil...	Els utilitza molt. En una conversació, el significat social dels codis no-verbals és del 65%, contra el 35% dels verbals.	Els utilitza poc: la disposició de l’espai i del text, la textura del suport...
interacció	Sí: durant l’emissió del text. L’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors.	No (durant la composició). L’escriptor no pot conèixer la reacció real del lector.
Context extralingüístic	Té un paper molt important. L’oral s’hi recolza: codis no-verbals, dixi..	Poc important. L’escriptor és autònom del context ja que crea el context a mesura que escriu el text.

  

DIFERÈNCIES TEXTUALS	CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
ADEQUACIÓ:
Tendència	A marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l’emissor. Ús més freqüent de les varietats dialectals.	A neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard.
associat	A temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats).	A temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics).

DIFERÈNCIES TEXTUALS	CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
COHERÈNCIA
selecció	Menys rigorosa de la informació: repeticions, canvis de tema, dades irrellevants...	Molt precisa de la informació: el text conté exactament la inf. rellevant.
Redundant	Més	Menys
Estructura text	Oberta: hi ha interacció, l’autor pot modificar-la durant l’emissió.	Tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
Estructures	Poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les tal com vulgui.	Estereotipades: amb convencions socials, fórmules i frases fetes...

DIFERÈNCIES TEXTUALS	CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
COHESIÓ
gramatica	Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions, i algunes elements gramatical (pronoms, conjuncions..)	Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços.
Utilitza	Molts elements paralingüístics (canvis de ritme i de velocitat, variació de tons..), bastants codis no-verbals (moviments oculars i corporals, gestos..).	Pocs codis no verbals (distribució espaial del text, altres signes visuals..) i pocs elements paralingüístics (tipografies diverses i altres codis gràfics).
Freqüència alta de referències	Exofòriques (referides al context, a la situació..): tu, jo, aquí, ara..	Endofòriques (referides al mateix text): ell, aquell, meu..

  

DIFERÈNCIES TEXTUALS	CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
GRAMÀTICA:
FONOLOGIA I GRAFIA	Incorpora formes pròpies usos espontanis i ràpids: elisions, contraccions..	Gairebé no ho incorpora
MORFOLOGIA	Prefereix solucions poc formals: relacions simples, perfet perifràstic, combinacions de pronoms..	Usa solucions formals: relatiu compost, perfet simple, combinacions de pronoms..
SINTAXI	-          tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus (més coordinades i juxtaposades). -          Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades. -          L’ordre dels elements és força variable. -          El·lipsis freqüents.	-          Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades. -          Absència gairebé absoluta d’anacoluts i frases inacabades. -          Ordre més estable -          El·lipsis menys freqüents.
LÈXIC	-          Lèxic no marcat formalment: de pressa, coses.. -          Freqüència baixa de mots amb significats específics -          Accepta la repetició lèxica. -          Ús de proformes i hiperònims en funció de molts jòquer. -          Ús de tics lingüístics o molts paràsit: interjeccions o expressions que s’usen reiteradament (amb valor semàntic). -          Ús de mots crossa: molts o expressions usats repetidament, que van falcant e text (vull dir, llavors..). -          Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys..	-          Lèxic marcat formalment: ràpidament, elements.. -          Freqüència molt alta de mots amb significat específics. -          Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims. -          Tendència a usar els molts equivalents i precisos. -          Absència de tics... -          Tendència a eliminar els mots crossa. -          Ús escàs frases fetes..

Amb tot el que s'ha dit, crec que vosaltres, lectors, ja us heu fet una idea no?

Però millor seria fer-ne una síntesi posant els aspectes claus d'aquesta comparativa i que vosaltres identifiquessiu quin es cada:

1. canal autidiu - canal visual
2. comunicació espontània - comunicació elaborada
3. comunicació duradora - comunicació efímera
4. no utilització de codis no verbals - sí que n'utilitza
5. no hi ha interacció - si n'hi ha
6. context extralingüístic important - el context extralingüístic no és important
7. estructura de text tancada - estructura de text oberta
8. esructures estereotipades- estructures poc estereotipades
9. freqüuència alta de referències exofòriques - freqüència alta de referències endofòriques
10. menys gramatical - més gramatical
11. usa solucions formals- prefereix solucions poc formals
12. incorpora formes pròpies, usos espontanis i ràpids - gairebé no ho incorpora
13. accepta la repetició lèxica - tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
14. ús d'estructures gramaticals més complexes - ús d'estructures gramaticals més simples, senzilles i fàcils

Per acabar, després d'haver realitzat aquesta activitat, és a dir, després d'haver mirat la teoria, i d'haver-la treballat, ho exemplificaré amb una de les tasques realitzades a COED; recitar un poema a davant de tota la classe, treballant així la comunicació oral.

Vosaltres lectors ho trobeu fàcil? Doncs no ho és...podríem dir que és totalment al contrari, els nervis et fan jugar una mala pasada molts cops. Com s'ha dit a l'entrada anterior, la comunicació no verbal és un aspecta molt important a l'hora de parlar en públic, i que per tant, no només s'ha de recitar el poema de memoria sinó que hem de fer entrar al públic dins del poema, del que diu, de la historieta que explica a través de la manera d'expressar-nos: els gestos, les mirades...

El poema que vaig recitar va ser el Nadal 1943 al Tròpic i deia així...

Oh Nadal fet d’infanteses, 

les passades, les vinents! 

Tot el món és ple d’enceses, 

va tothom amb ulls contents. 

Fins la fosca s’extasia: 

cada anhel fa son repic. 

Molsa, arboç de pastoria, 

borrallons que fan bonic. 

Un gran cor de veus germanes; 

i, més alta que els ocells, 

tremor d’ales sobiranes 

en un cel sense cancells. 

Ara tu, cor que somiques 

en veient el món esclau 

i per terra, feta a miques, 

la promesa de la pau, 

del Nadal que tant amares 

vés, enmig de nous redols, 

entre cactus i atzavares 

recordant els flabiols. 

Josep Carner. Poesia, 1957

Amb aquesta activitat vaig apendre una sèrie d'aspectes molt importants del canal oral, com que en recitar un poema en veu alta es pot rectificar però que no es pot esborrar el que ja s'ha dit, el receptor està obligat a comprendre el que es diu en el moment de la recitació, els codis no-verbals (moviment del cos, gestos...) s'utilitzen molt, hi ha certa interacció amb el públic per petita que sigui, el nerviosisme està molt present i finalment, que la comunicació és menys gramatical que en el canal escrit perquè es fa ús de les pauses i les entonacions.